El Pi de les Tres Branques és un símbol de la unitat dels territoris de parla catalana. Aquests territoris de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears es veuen simbolitzats en les tres branques que surten del tronc comú d'aquest pi monumental, esdevenint així una metàfora de la unitat dels Països Catalans.

 

Situat al Pla de Campllong (Berguedà), el Pi, amb més de 25 metres d'alçada, presideix una esplanada i al seu voltant s'organitza cada any un aplec de contingut patriòtic i reivindicatiu de la unitat dels Països Catalans. Algunes creences populars assenyalen que la seva naixença es remonta al segle XVI, assolint al segle XVIII una grandària considerable. El Pi va ésser durant la seva història testimoni de les batalles de les guerres carlines. Més endavant, durant la Reinaxença, esdevé un símbol pel moviment excursionista català, que el converteix en un indret de peregrinatge i visita. Jacint Verdaguer, a través del seu poema "El Pi de les Tres Branques", el dota del caràcter de símbol nacional, tot i rememorant un suposat somni del rei en Jaume I que, al peu del Pi, augurava les conquestes i regnat de Catalunya, Mallorca i València.

A principis del segle XX, s'hi comencen a celebrar trobades de joves patriotes separatistes, majoritàriament de la Unió Catalanista, que edifiquen una torreta de protecció del tronc al ser-los cedit el terreny per part del propietari. A partir d'aleshores, cada any s'hi celebrarà un aplec patriòtic, fins el 1924 en què, sota la dictadura de Primo de Rivera, l'acte de veneració fou prohibit. Reempresa la celebració de l'Aplec amb la República, fou altre cop prohibida amb la dictadura del general Franco, que coincideix amb la mort de l'arbre. Salvat diverses vegades d'ésser talat, va superar tota mena d'agressions i maltempsades i va esdevenir un símbol de lluita per les llibertats nacionals.

Malgrat la mort de l'arbre, ja fa més de 50 anys, s'hi continua celebrant cada any el tradicional Aplec del Pi de les Tres Branques. A uns 200 metres d'on es troba situat el Pi, hi ha un altre pi amb tres branques, conegut popularment com el Pi Jove, amb prop de 20 metres d'alçada i el qual encara viu, i simbolitza la renascuda lluita de les noves generacions per la unitat del nostre territori nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

 

Actualment s'hi celebra cada any, el tercer diumenge de juliol, un aplec independentista i patriòtic per refermar la unitat dels Països Catalans. Els actes solen anar des d'una missa fins a la celebració de diferents parlaments polítics i patriòtics, amb els suport d'organitzacions de tota la nació, tan al Pi Vell com al Pi Jove, sota el qual es solen aplegar els més joves. També s'hi sol celebrar un dinar popular i d'altres actes festius i reivindicatius. Tot això fa de la jornada una de les diades més emotives de reivindicació de la unitat nacional dels Països Catalans.
 

 

HIMNE A LA NOSTRA PARLA
(Àngel Guimerà)

Catalunya i València,
Mallorca i Rosselló,
les branques són d'un arbre
que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola
des de la creació.
La nostra parla és una
i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre
que el mar ningú ens el pren,
La terra, quina toia,
avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima
i ens fa la sang bullent.
Primer surt per nosaltres,
després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem
els món ens hi veurà.
Volem records d'enrera,
més endavant marxar.

On són les races lliures
la nostra hi anirà
i al poble que badalli,
el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,
germans del Rosselló,
de València i Mallorca,
som terra de saó.

Un temps amb sang regada,
demà, no ho sabem, no!
Cridem en nostra parla:
Visca nostra nació!